dilluns, 6 de novembre del 2006

"Només sé que no sé res"
Les paraules de Sócrates poden ser tingudes molt en compte abans i després de realitzar un Treball de Recerca (TdR des d'ara). Abans per la quantitat de dubtes (entre elles la hipòtesi) que ens envolten -i si no tenim massa dubtes només podria ser perquè coneixem molt poc el tema o bé per què no sabem veure'l des d'una perspectiva diferent-). Després del treball hauríem de poder afirmar, amb coneixement de causa -tal com ens demanaria aquest savi filòsof-, que només sabem que no sabem res, doncs el volum de coneixements que he adquirit al voltant de la nostra hipòtesi ens ha multiplicat per mil els nostres interrogants.
Bé, i ara anem al món real. Uns quants mesos no són suficients, ni amb dedicació exclusiva, per aconseguir un producte tan elevat. Molt menys quan estem fent un segon de Batxillerat que sovint ens demana un nivell d'atenció i ens requereix un grau d'esforç que costa de compartir amb el nostre TdR. Malgrat tot, podem partir d'una bona hipòtesi que, certa o no, ens durà a unes certeses que ens podem obrir nous interrogants. Investigar, fer recerca, ignorar més i millor, tenir la força de dubtar i el coratge de buscar una resposta...
Per si hi ha dubtes -bo que n'hi hagi-, recordem aquell poble on ningú mai va dubtar -o si més no mai ho va manifestar- que les coses podien ser diferents. Sempre van continuar fent tot com els seus avantpassats, i així també els seus descendents. Ho sabien tot, tot el que pensaven que els calia saber. Feia generacions que ningú dubtava -o s'atrevia a dir-ho- i per això van mantenir durant molt de temps tot igual. Diuen que una vegada uns pocs, ja fa molt, molt de temps, sí que havien manifestat alguna incertesa. No està molt clar si va passar o no. Tanmateix expliquen que de ser veritat, ben segur que van ser expulsats sense que ningú preguntés -que no pas es preguntés- on anar o què va ser dels transgressors i les expulsades.
La pregunta sobre aquests i aquestes potser mai ningú la va compartir, però la resposta és clara i propera: som nosaltres, cadascú i cadascuna de nosaltres. Som descendents del dubte que ens ajuda buscar resposta a allò que ignorem. I a més ignorància, més respostes, i a més respostes, noves preguntes... A tot plegat, se li diu... viure.
Esperem que la recerca sigui plaent i, a més de respostes, ens obri els ulls a noves preguntes. Per cert, si algú es pregunta per aquella tribu que va expulsar els nostres avantpassats, molt senzill: van desaparèixer fa molt de temps... sens dubte. Però compte, alguns dels seus descendents viuen encara alimentats pel dogma i la intransigència (i això és més senzill d'investigar, tot i que podem considerar-ho... una simple hipòtesi).